Mont Sant Michel

Per primer dia no hem anat a un càmping a passar la nit hem trobat una àrea de caravanes molt prop de Mont Sant Michael és l´àrea de L´Anse de Moidrey realment ben equipada amb dutxàs electricitat , estava al complet hem estat mol comodos.

Mont Saint Michel és un dels llocs més visitats de França i, per descomptat, la gran joia del turisme de Normandia. Per fer una visita bàsica al Mont Saint Michel cal prendre's un mínim de 3 hores, encara que això dependrà de la temporada i el dia en què aneu. El pàrquing es troba a 2,5km i des d'allà un autobús-llançadora ens portarà fins a les rodalies de la muralla de forma gratuïta , afortunadament no és temporada alta i no em trobat massa gent per pujar als autobusus.

Aquesta petita muntanya està envoltada d'aigua del mar per una banda i terra per una altra, encara que ocasionalment queda recoberta per la marea completament i es transforma en una illa. Les terres de la badia que envolten la muntanya són completament planes i no hi ha edificacions ni accidents geogràfics notables al voltant, de manera que el Mont Saint Michel destaca des de molt lluny a l'horitzó. I el seu interior? La muntanya està coronada per l'Abadia del Mont-Saint-Michel i als peus d'aquesta s'erigeix un petit poblat amb un carrer principal i uns quants carrerons.

Cansat de contemplar la muntanya accedirem a l'interior farem l'opció de caminar pel carrer principal fins a la porta de l'Abadia també es pot pujar a la muralla per vorejar-lo per fora. És una opció una mica més cansada i una mica més dificultosa, així que nosaltres farem això de baixada. Les vistes des dels miradors són impressionants, així que és una cosa que no ens hem de perdre.

Per arribar a l'Abadia hem de passar per estrets carrers abarrotats de gent , imagino aquest indret en el mes d´agost deu ser per morir-te , bé ara toca un món d´escalàs fins a arribar a la porta de l´abadia , , mentre pugem las vistes cada vegada són més interesants.

El que avui visitem com l'abadia del Mont Saint-Michel, va començar sent una església al segle VIII, va passar per una fortalesa, una presó, un lloc de peregrinació, l'abadia es troba situada a la zona més alta del Mont Saint -Michel , Visitar l´abadia del Mont Saint-Michel és contemplar la seva arquitectura de tres plantes i 20 sales d´estil gòtic i romànic construïdes increïblement sobre la roca i envoltada per muralles

Mes que aquesta construcció va molt més enllà de ser una església i una torre. En total, està formada per tres plantes dividides en vint sales. Perquè, a més de l'edificació, l'abadia suposa gaudir dels miradors sobretot aquest majestuós entorn

El claustre corona la Meravella, perquè està situat a la part més alta de totes les construccions. Té la funció de galeria de distribució que dóna accés a les diferents estances de l'abadia: el refectori, l'església o el dormitori. També és utilitzat com un espai de reflexió personal per als monjos

El refectori és l'àrea en què els monjos prenien el menjar, en silenci, mentre un cap a la lectura. Per una escala marxem cap a la sala dels hostes, la qual estava destinada a rebre reis i nobles. Hi observem unes enormes xemeneies i comencem a notar les diferències: mentre més rang tingués la persona, tindria dret a seure més a prop de la calor de la xemeneia

Així ens acomiadem de Mont Sant Michel , com sempre un bon record d´aquest majestuós indret

SANT MERE EGLISE

Deixem enrere Mont Sant Michel i anem direcció Normandia a 140 km es dirigim al petit poble de Sant Mere Eglise , a mitge tarde arribem , cal dir que avui em gaudit d´un dia esplèndid sobre tot la tarde

 

El 6 de junio de 1944 a las 4:30 de la mañana, la 82.ª división aerotransportada, conocida también como la 82.ª Airborne Division, se hizo con el control de Sainte-Mère-Église. Fue el primer pueblo ocupado por el ejército alemán desde 1940 en ser liberado por el aire.

El soldat John M. Steele (1912 - 1969), de la 82a Divisió Aerotransportada, que va fingir estar mort mentre jeia penjat de l'església de Sainte-Mère-Èglise. A la torre de l'església hi ha un paracaigudes que ho recorda. 

En aquest poblet tot et recorde els dies del desembarcament en cada una de les faroles penja la foto d´un soldat mort aquells dies es una manera recordarlos

Per acabar el dia i passar la nit el càmping la Baie des Veys a tocar al mar i on podem veure una comuna de focas i també una molt bona posta de sol , per fí arriba l´hora de descansar.